Zombies

Un que ja té una certa edat, ha vist pel·lícules de zombis de tots colors i gustos: des dels zombis en blanc i negre “atortugats”, passant pels “atortugats” en color fins a arribar als últims “models” de zombi: veloços i amb molta mala llet.

Intueixo que aquesta evolució ha estat per infondre més por a l’espectador. Al cap i a la fi, quina por pots sentir si et persegueix un ésser que no és capaç de córrer un sol metre sense trontollar? És per això que els creadors del gènere i guionistes han convertit els zombis, de sers maldestres i inexpresius a veloços, sorollosos i, per damunt de tot: rabiosos.

Crec que aquest país, amb tot el que està passant, els ciutadans estem passant de ser zombis tortuga a zombis rabiosos. Els que ens “serveixen” des del Govern haurien de tenir en compte aquest canvi, aquest sentiment, que inexorablement es va obrint entre els ciutadans.

La ràbia.

Haurien de veure, doncs, aquells que triem com ases cada quatre anys, més pel·lícules de zombis. Així s’adonarien que en les primeres filmacions del gènere es talla el problema de soca-rel encara que sigui al final del film i encara que a conseqüència d’això mori algun que altre protagonista. En canvi, en les darreres, en què els zombis tortuga donen pas als rabiozombis, la cosa sol acabar sempre malament.

No se’n salva ni el maleït guionista.