Wall Street

Sóc un gran aficionat al cinema. L’altre dia vaig veure un DVD a l’estant entre els centenars que tinc i vaig dir: “Ostres, m’agradaria tornar-la a veure.”

No és com Casablanca o Blade Runner, que un servidor les ha vist potser cinquanta o cent vegades (la veritat és que ja he perdut el compte). De fet, aquesta pel·li només l’havia vista una o dues vegades.

La pel·lícula és Wall Street, de l’Oliver Stone.

És un director força imprevisible encara que molt del que ha fet m’agrada i d'altres son insufribles. Aquesta pel·lícula li passa com a moltes: en el moment que es van fer eren pel·lis que estaven bé però sense destacar gaire.

Vista ara, amb la que està caient amb la crisi i tot a Wall Street, l’obra de Stone és totalment imprescindible i certament visionària. L’haurien de posar a les universitats i a les escoles de negocis, encara que em sembla que no serviria de gaire.

Quatre desgraciats regeixen el destí del planeta. Tipus sense escrúpols per damunt del bé i del mal i que no se senten part de la resta de persones que els envoltem. Viuen al seu món i els és igual destrossar el present i el futur de molta gent per satisfer la seva cobdícia. No els importa portar el món al caire de l’abisme: capitalisme en estat pur. El fet de fer diners sense produir ni crear res.

Ara el món contempla el que hi ha a l’abisme i a l’abisme no hi ha res que miri el món. Quan mires enrere i estàs sol, has de madurar: has de canviar i assumir.

És el moment de canviar els models antiquats, però en comptes d’això els nostres polítics volen convèncer-nos que, per poder tenir una sortida, el que hem de fer és precisament donar diners als qui ens n’han deixat sense.

Escac i mat!