El miracle de la fàbrica de cotxes
Hi havia una vegada una fàbrica de cotxes que no venia gaires cotxes. Les vendes estaven estancades i els treballadors una mica desil·lusionats. El propietari va vendre’s el negoci, que havia heretat dels seus pares, per un bon pessic, a algú que no en tenia ni idea de fabricar cotxes però que assegurava que amb ell el negoci aniria molt millor: es pagarien millors salaris i fins i tot s’hi contractarien més treballadors. Tothom content, almenys inicialment. Dit i fet. El nostre amic es va posar mans a l’obra i va començar a reformar i reformar, o almenys això deia. La seva obsessió va passar a ser el creixement a costa de rebaixar el dèficit. El primer que va fer va ser carregar-se el departament d’i+d. Al cap i a la fi, un cotxe era un cotxe. Per a què innovar? es va preguntar. El que importava era abaixar els costos de producció i augmentar les vendes. Ser competitius! Ah, quin terme! Competitius. L’hi havien explicat mil vegades a l’escola de Negocis (ohhh Esada, quants de ...