11/7/13

No és just


Català

Rajoy diu que no és just que se li demanin resultats a mitja legislatura. Senyor Rajoy, jo li diré el que sota el meu punt de vista no és just.

No és just que s'incompleixin totes i cadascun dels compromisos del seu programa electoral i pretengui seguir com si aquí no passés res. 

No és just que es rescati als bancs amb els diners de tots.

No és just que es retallin medicines i assistència sanitària, la dels nostres pares, la nostra i la dels nostres fills per finançar el rescat de la banca.

No és just que es retalli en l'educació dels nostres fills pel mateix motiu.

No és just que implantin una reforma laboral que posa als treballadors als peus dels empresaris.

No és just que des del seu partit es digui als aturats 'que es fotin!'.

No és just que es faci una reforma en l'educació que elimini del sistema als que no tenen recursos.

No és just que enfront del drama d'haver d'emigrar per no tenir treball, s'insulti a la gent dient que ho fan gairebé per que els ve de gust.

No és just que quan demanaven austeritat, vostès, es pujaven fins a l'estratosfera els sous i sobresous.

En definitiva senyor Rajoy, no és just que vostè segueixi governant.


Castellano


Rajoy dice que no es justo que se le pidan resultados a media legislatura. Señor Rajoy, yo le diré lo que bajo mi punto de vista no es justo.

No es justo que se incumplan todas y cada una de los compromisos de su programa electoral y pretenda seguir como si aquí no pasara nada.

No es justo que se rescate a los bancos con el dinero de todos.

No es justo que se recorten medicinas y asistencia sanitaria, la de nuestros padres, la nuestra y la de nuestros hijos para financiar el rescate de la banca.

No es justo que se recorte en la educación de nuestros hijos por el mismo motivo.

No es justo que implanten una reforma laboral que pone a los trabajadores a los pies de los empresarios.

No es justo que desde su partido se diga a los parados 'que se jodan!'.

No es justo que se haga una reforma en la educación que elimine del sistema a los que no tienen recursos.

No es justo que frente al drama de tener que emigrar por no tener trabajo, se insulte a la gente diciendo que lo hacen casi por que les apetece.

No es justo que cuando pedían austeridad ustedes se subían hasta la estratosfera los sueldos y sobresueldos.

En definitiva señor Rajoy, no es justo que usted siga gobernando.

3/6/13

Un gran dia



Semblava un dia com qualsevol un altre... bé no!, millor. Avui m'havia agafat el dia lliure i anava a fer allò en el que gaudeixo com un nan: palejar amb el meu Caiac en una de les platges properes a Barcelona més maques i de pas mullar una miqueta les canyes de pescar.  Arribo al Prat a això de les 5:45. A les 6:15 ja ho tinc tot llest i avanço cap a la riba amb el plàstic. Vent i ones. Caram sempre igual!!!. Em poso a pensar si trec el sistema de fondejar-me i ho deixo en el cotxe (ancora, cadena, boia) i així vaig més lleuger no sigui  que si bolco la cadena se m’enredi  i acabi alimentant als molls. Que collons!,  vaig comprar cranc per temptar a les orades i sense sistema de fondejar  no hi haurà manera així que em fio de les previsions que pinten garbí i espero que l'onatge a l'hora de la sortida estigui millor.

Començo a palejar ...mmmmmm la sal!.  Enceto el dia amb una miqueta de curri: uns anguilons  blancs i un petit ‘minow’ per veure què passa. Palejo i m’aturo, palejo i m’aturo una estona i torna a començar. Que el ‘minow’ faci el seu efecte. Res!. Canvio cimbell per un que aprofundeixi més. El  ‘minow’ l’hi poso a la canya d’spinning i li dono unes quantes bandades a tort i a dret. Res!. No es veu gens d'activitat en superfície. Més vent.

A prendre per sac!.

Encaro ja l'horitzó i em deixo de xorrades: a pels peixos de fondària. Els grans nedadors: els grans barats i si hi ha sort els estimats bonítols jeje. Faig una estona de curri de fons i estic a punt d’enrrocar. Trec el plom i li endollo un artificial amb un pitet moolt gran.


La sonda no marca res de res. Arribo al riu. M'endinso i trec un buldó i li poso un anguiló blanc i tornem-hi. Castanya per aquí i castanya per allà. Res!. Ni una palometa, ni un maleït sorell. Ara bufa força vent de ponent. Molts núvols negres. No hi ha ni deu.  Penso que haig de ser l'únic tonto que intenta pescar avui.

Paso del riu que està molt tèrbol i els peixos no s’hi deuen veure ni entre ells mateixos. M'avorreixo i començo a xiular mentre mecànicament palejo cap a l’horitzó per tal de trobar-hi més profunditat.

La sonda segueix sense marcar res de res.

De sobte una bola en la sonda: trec la rapala del curri i li fico un bon jigg de 45 gr al final de la tira d’anguilons.  Glu, *glu, *glu *jig i arriba a baix. Castanyes seguides ràpides i curtes. Res!. Torno a intentar-ho. Ups, aquesta vegada alguna cosa ha picat. Un sorell. A l'aigua maco i a reveure .. bé millor no et vull tornar a veure.

Tiro una altra vegada a fons. Jiggs més llargs i més lents. Res!.  Segueixo remant cercant més fondària. Ara veig una barca de pesca que em passa tot just a 30 metres.  Em poso perpendicular a les onades que fa el baixell i salto per sobre les onades. Continuo palejant. Més fondària. Ara el mar és totalment negre. Em pregunto quins èssers deuen d’haver aquí.  30, 35, 40 mts. La sonda segueix sense marcar res de res. Fico un jigg més gros ja que ara hi ha bastant profunditat. És un Jigg del decathlon bastant dolentot però pesat i gran que és el que necessito ara per que baixi ràpid. Glu, glu, glu i més gluglu.  Triga a arribar. Ara hi ha força deriva  i el jigg es desplaça  cap a estribord així que ho tiro per babord, ho passo per la popa i se'm va per estribord. Deixo que arribi al fons després d'una estoneta. Canya, canya, canya ràpida, pujo, pujo. Res!, obro pick up perquè torni al fons. Canya, canya, canya, ràpida i curta. De sobte noto que alguna cosa ha picat. Serà un somni. Cony això pesa. Òndia!!!.  Rodet cantant amb el fre molt dur. La canya dins de l'aigua per por de trencar. Obro fre  ràpid i zzzzzzZZZZZZZZIiiiiiiiiiii. Traient fil a lo gran. Treu i treu metres i metres de fil. No para. Mentre amb una ma aguanto la canya el que sigui va treien fil a molta velocitat,  em trec la gorra, miro la càmera que estigui encesa. No ho està (autoapagat merda!!!!). L'encenc. Sento el  ‘ping’ de confirmació d'encès. Li fico a gravar (mentre la canya zzzzziiiZZZZZZZZIIIIII). Idiota, com el perdís per no estar pel que has d'estar...penso.

Em falten mans. 

Veig que la càmera s'encén. Gorra en el cap i ara és el meu torn. Començo a recollir. Em costa un ou. Segueix tirant. Estem en un estira-i-arronsa una bona estona. Jo resant: no t'escapis cony!. Què ets, què ets?. Per favor, no, no. Agafo la canya amb les dues mans per aguantar les estirades. Canya doblegada que penso que es trencarà d’un moment a l’altre. Dins de l’aigua i el carret segueix ‘cantant’.  Penso que quina sort que el dia anterior revises tots els nusos i que en aquesta canya en concret vaig fer un empalme de línees amb un nus de doble barrilet.


Puja, puja, baixa, baixa, zzzzzZZZZZIIIIIII. Una altra vegada. Quin patiment!. L’adrenalina a tope. Ningú no s’ho creurà quan se m’escapi.  Merda, s'anirà fix. De sobte noto que no hi  ha cap pes.  Merda!. No, no, no!!!, A fotut el camp.... però no pujo ràpid per no cedir gens uns bons metres. Hi ha pes. Està, està. Pujo, pujo i baixa, baixa. zzzzZZZZZZiIIIIIII.  El caiac ja fa estona que es desplaça clarament. Després d’uns 15 minuts de lluita dura, sembla que ja no tira tant.


Veig alguna cosa platejada contrastant amb el fons negre, molt grossa. Cony!!!, Això què és?. Pega un últim tiratge però amb menys força. Segueixo recollint. De sobte m'apareix surant ja amb la panxa amunt.  Estic al·lucinant. Es un peix molt gran. Primer penso que és un Dento ja que el veig molt ample. Encara haig de treure’l de l’aigua. Vaig recollint lentament. Casi no es mou. Suposo que la descompressió i la lluita l’han deixat exhaust.  El tinc al costat del caiac. Intento agafar-lo amb el grip però es massa gran i el caiac és mou molt. Que caray!, quan el tinc a ma l’agafo per la cua i el pujo al caiac. Es com la meva cama de llarg casi.  Li poso la cama a munt i el cap queda encaixonat sota el pedal del timó.  Comença a moure’s i tot el caiac es mou.  Trec el ganivet i acabo amb el seu patiment el més aviat possible. Ja no es mou.  Encara estic 'flipant'!. Són les 9:30 AM.  Ja no vull pescar més.  La meva preocupació ara és arribar a la platja i sortir sense volcar i perdre el peix.  Per sort a la sortida el garbí m'ajuda amb l'onatge i surto bastant bé.  Li faig unes quantes fotos amb el caiac ja fora l’aigua. 


Un magnífic llobarro de 5.5 kilos.


Increïble!. Tot el que he fet avui, els preparatius, l’esforç, la tècnica...han funcionat. Estic orgullós.

7/5/13

Zombies

Català

Un que ja té certa edat, ha vist pel•lícules de zombies de tots els colors i gustos: des dels zombies en blanc i negre ‘atortugats’ passant pels ‘atortugats’ de color fins a arribar als últims ‘models’ zombie: veloços i amb molta mala baba.

Intueixo que aquesta evolució ha estat per infondre més por a l'espectador. Al cap i a la fi quina por pots sentir si et persegueix un ésser que no és capaç de córrer un sol metre sense trontollar-se?.

És per això que els creadors del gènere i guionistes, han convertit als zombies, d'éssers maldestres i inexpressius a veloços, grinyolaires i per sobre de tot: rabiosos.
Crec que aquest país, amb tot el que està passant, estem passant de ser zombies tortuga a zombies rabiosos i impotents.

Els que ens ‘serveixen’ des de el Govern haurien de tenir en compte aquest canvi, aquest sentiment, que inexorable, es va obrint pas entre els ciutadans: la ràbia. Haurien de veure doncs, aquells que triem com rucs cada quatre anys, doncs veure més pel•lícules de zombies. Així s'adonarien que en les primeres pel•lícules del gènere s'atalla el problema encara que sigui al final de la pel•lícula i encara que a resultes d'això mori algun que altre protagonista. En canvi en les últimes, en les que els zombies tortuga donen pas als zombies de mala baba, la cosa sol acabar sempre malament.

No es salva ni el maleït guionista.

Castellano

Uno que ya tiene cierta edad, ha visto películas de zombies para todos los colores y gustos: desde los zombies en blanco y negro ‘atortugados’ pasando por los ‘atortugados’ de color hasta llegar a los últimos ‘modelos’ zombie: veloces y con mucha mala leche.

Intuyo que esta evolución ha estado para infundir más miedo al espectador. Al fin y al cabo qué miedo puedes sentir si te persigue un ser que no es capaz de correr un solo metro sin tambalearse?. Es por eso que los creadores del género y guionistas, han convertido a los zombies, de seres torpes e inexpresivos a veloces, folloneros  y por encima de todo: rabiosos.

Creo que este país, con todo el que está pasando, los ciudadanos estamos pasando de ser zombies tortuga a zombies rabiosos. Los que nos ‘sirven’ desde el Gobierno tendrían que tener en cuenta este cambio, este sentimiento, que inexorable, se va abriendo entre los ciudadanos. 


La rabia. 


Tendrían que ver pues, aquellos que elegimos como burros cada cuatro años, pues ver más películas de zombies. Así se darían cuenta que en las primeras filmaciones del género se ataja el problema aunque sea al final de la narración y aunque a resultas de esto muera algún que otro protagonista. En cambio en las últimas, en las que los zombies tortuga dan paso a los rabiazombie, la cosa suele acabar siempre mal.

No se salva ni el maldito guionista.


English


I am a man of a certain age so I have seen movie zombies from all range of colors and tastes: from black and white zombies ‘turtled’ passing to color ones till the last ones: speedy and very bad mood zombies.  


I understand this evolutions has been done to promote a higher dose of fear to audience. So  after all, who can feel some fear being chased for a creature unable to make some steps without falling down?. This is the main reason because of both creators and scriptwriters have become zombies from unexpressive and clumsy beings to a speedy, rowdy and over all, enraged.



I think that country, with all what is happening, citizens are turning from turtled zombie to enraged ones. People who should serve us, Govern, should have in mind this change, this feeling, that firmly, is getting in the people.



Rage.



So, they should see, those whom choose each for years, I said, they should see more zombie movies. So they realized in first genre movies, problem is stopped although it happens at the endings and although some principal actor results dead. By contrast, in the last ones movies, where turtled zombies switch to a enraged ones,  zombie movie end of a very, very bad way.



No one survives.